EN CUCANAT I EL MONSTRE DELS ESBARZERS

Una tarda, tornant d’escola, en Tomeu va trobar-se amb en Cucanat, un espantacriatures que habitava al bell mig del bosc. En veure aquella bestiota tant grossa i lletja en Tomeu va espantar-se molt i va arrencar a córrer però en Cucanat va cridar amb la seva veu més dolça:

 

-Tomeu, no fugis que no vull fer-te cap mal

– Què vols? – va dir-li en Tomeu, que no se’n refiava gens ni mica

 

Llavors en Cucanat li va preguntar perquè estava tant content i en Tomeu li va parlar  d’en Bru, el monstre dels esbarzers.

 

– I aquest Bru és un monstre dels de debò ? – va preguntar en Cucanat

– No, no – va respondre en Tomeu- No és pas un monstre com tu. És un nen però no viu al poble com els altres nens i nenes. Ell viu en una casa feta de branques i fulles  enmig d’aquest bosc. Per això tothom li diu el monstre dels esbarzers. 

 

L’espantacriatures va dir que ell també volia riure’s d’en Bru i que l’esperaria amagat darrera un arbre per donar-li un bon ensurt.  

 

– A canvi tu hauràs de ser el meu amic per sempre- va dir en Cucanat a en Tomeu. 

 

En Tomeu va acceptar  perquè va creure que seria molt divertit espantar a aquell nen de bosc.

 

En Cucanat i en Tomeu van amagar-se darrera un arbre ben gros i, quan va arribar en Bru, en Cucanat se li plantà al davant tot fent uns crits esfereïdors. En Bru va espantar-se molt i va marxar corrents  com un esperitat.

 

– Ha sigut molt divertit Cucanat. Ara he de marxar cap a casa perquè la mare i el pare m’esperen per sopar – va dir en Tomeu que ja s’havia oblidat de la promesa que havia fet a en Cucanat.

 

Però aquella mateixa nit en Cucanat va presentar-se a casa d’en Tomeu. Va enfilar-se per la paret fins la finestra  i, sense fer soroll, va entrar a l’habitació. En veure en Tomeu tant adormit va  emportar-se’l al cau que tenia al mig del bosc.  

 

Quan en Tomeu va despertar-se dins aquell forat tant fosc, estret i brut va espantar-se molt i va començar a plorar i a xisclar. Tant va cridar que en Bru, que dormia tranquil·lament a la seva casa de branques i fulles, també va despertar-se.   

 

– Qui crida d’aquesta manera? – va pensar en Bru – Segur que en Tomeu ja torna a estar  amb aquella bestiota horrible – I va marxar cap al cau d’en Cucanat per esbrinar què passava.

 

– No et preocupis Tomeu, t’ajudaré a sortir d’aquest forat- va dir en Bru.

 

Però en aquell moment va arribar en Cucanat i, quan va veure a en Bru, va enfadar-se molt.

 

– No t’escaparàs, nen de bosc! –va bramar l’espantacriatures – En Tomeu és el meu amic! Només meu!

  

En Bru va començar a córrer tant ràpid com va poder fins a la part més  fosca del bosc i, com que coneixia molt bé totes les plantes i tots els arbres,  de seguida va trobar un amagatall.  En canvi en Cucanat va quedar enganxat entre les branques d’una vella surera  i fins l’endemà al matí  no va poder alliberar-se.

 

Quan en Bru va veure que en Cucanat ja no l’empaitava va tornar al cau i va ajudar en Tomeu a sortir.

 

– Estàs bé, Tomeu? – va preguntar en Bru

– Molt bé Bru!  Gràcies per ajudar-me. No et diré mai més el monstre dels esbarzers, a partir d’ara et diré només  Bru! – va dir en Tomeu al seu nou amic.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.