EL GRAN DIA

Després de molts anys frisant perquè succeís aquest matí m’ha arribat el burofax: el senyor temps em rebrà avui en el seu propi domicili. Certament estic nerviós. La meva germana, que el coneix d’altres vegades, m’ha dit que té un carácter complicat i una manera de fer que ningú no comprèn. A voltes es mostra seriós però amable, i a voltes és el dimoni. Sovint es torna inaccesible però de tant en tant també és cordial. Això sí, sempre és obscur i misteriós. Deu ser el handicap dels personatges sobrenaturals. La qüestió és que jo, un mortal d’allò més corrent, tindré l’oportunitat de parlar-hi i que m’escolti. Vull fer-li tantes preguntes… Perquè corre tant quan precisament més content estic? Perquè, en canvi, sembla que es recreï en els pitjors moments? Perquè mai no recula? Perquè no atén a les peticions?

La meva germana m’ha aconsellat que no em deixi entabanar, que sobretot escrigui un llistat de qüestions a tractar i que vigili molt perquè el senyor temps té la mala costum d’accelerar-se quan la pregunta no li convé i al final ni tant sols permetria que la formulés sencera.  Cal que conservi la calma. Ondia! Si ara ja és demà! M’ha tornat a enganyar com a un ase.  



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.