L’ECO DE LA VIDA I LA MORT

El primer cop que va sentir la seva presència fou durant una classe de ciències naturals, just quan cursava el quart curs d’educació bàsica a Oldenburg. La Helen seia sola, en un pupitre proper a la finestra, escoltant amb desgana com la professora explicava el procés de formació de la Serralada del Jura. Estava distreta, pensant en el malaguanyat dia assolellat que transcorria a l’altra banda de les parets de l’escola, quan va notar alguna cosa estranya. De sobte la veu de la professora, a la qual estava tant avesada, va canviar. La Helen s’afanyà a aixecar la vista però ja fou massa tard per veure la transformació.
La professora havia desaparegut però, en canvi, hi havia una senyora més jove, aproximadament d’uns vint-i-cinc anys, vestida amb roba estranya i calçada amb ballarines daurades, que es bellugava ansiosament d’un costat a un altre de l’aula. Va ser-hi durant uns breus minuts, no més de 4 o 5, i va parlar-los d’un cometa que acabava de descobrir. L’explicació fou era rica i acurada però massa rigorosa perquè la Helen pogués comprendre-la. El que sí va copsar ràpidament fou l’entusiasme que reeixia de les seves paraules.
Després fou com si la imatge s’anés esborrant , poc a poc, fins a convertir-se en un punt de llum cada vegada més petit i desaparèixer. Al cap d’un instant la professora tornava a parlar de la Serralada com si res no hagués passat i la Helen va oblidar el succés de manera espontània, talment com acostumen a fer els infants.

La segona experiència amb el fenomen sorgí quan la Helen tenia aproximadament 14 anys. El personatge era el mateix, una altra vegada la senyora de les ballarines daurades, bastant més envellida. Aquest cop estava irritada, com si una injustícia immerescuda, encara sense pair, l’estigués castigant. Alçava els braços compulsivament i es posava les mans al cap. –Això és injust, com si no hagués demostrat la meva capacitat! Com si jo no valgués més que tots aquests! – bramava en alemany.
Aquest cop la Helen també va presenciar l’escena de manera vívida però, a més a més, va percebre l’estat d’ànim de la dona, que era de ràbia intensa. Alguna cosa havia canviat des de la primera aparició i no era només l’enteniment de la Helen. Ara tot li semblava més real, com si ho visqués en la pròpia pell. Tant bon punt la imatge va difuminar-se la Helen va sentir alleugerida però durant tota la nit no va poder deslliurar-se de la intensa angoixa que li oprimia el pit.

No fou fins la tercera aparició que la Helen va entendre el que estava succeint. Tenia 26 anys i estava a punt de parir una nena. Tenia la visió emboirada i el cos calent, massa calent , va sentir que deia la metgessa que l’atenia. I allà, a l’altra banda del llit, estava ella. És deia Maria Winkelman i va néixer pels volts de 1670. Agonitzava en el llit de mort. No tenia por. Esgotament sí però també alliberament i placidesa. I això fou el què va sentir la Helen mentre la seva sang s’escolava entre la roba del llit, enduent-se-li la vida sense contemplacions.

Abans de marxar, la Helen va comprendre que les emocions humanes tenen un eco i que, si són autèntiques, poden unir mons i temps. Llavors va saber que la seva filla mai no estaria sola. Va vessar una llàgrima i va desaparèixer.



Comentaris tancats a L’ECO DE LA VIDA I LA MORT

EN CUCANAT I EL MONSTRE DELS ESBARZERS

Una tarda, tornant d’escola, en Tomeu va trobar-se amb en Cucanat, un espantacriatures que habitava al bell mig del bosc. En veure aquella bestiota tant grossa i lletja en Tomeu va espantar-se molt i va arrencar a córrer però en Cucanat va cridar amb la seva veu més dolça:

 

-Tomeu, no fugis que no vull fer-te cap mal

– Què vols? – va dir-li en Tomeu, que no se’n refiava gens ni mica

 

Llavors en Cucanat li va preguntar perquè estava tant content i en Tomeu li va parlar  d’en Bru, el monstre dels esbarzers.

 

– I aquest Bru és un monstre dels de debò ? – va preguntar en Cucanat

– No, no – va respondre en Tomeu- No és pas un monstre com tu. És un nen però no viu al poble com els altres nens i nenes. Ell viu en una casa feta de branques i fulles  enmig d’aquest bosc. Per això tothom li diu el monstre dels esbarzers. 

 

L’espantacriatures va dir que ell també volia riure’s d’en Bru i que l’esperaria amagat darrera un arbre per donar-li un bon ensurt.  

 

– A canvi tu hauràs de ser el meu amic per sempre- va dir en Cucanat a en Tomeu. 

 

En Tomeu va acceptar  perquè va creure que seria molt divertit espantar a aquell nen de bosc.

 

En Cucanat i en Tomeu van amagar-se darrera un arbre ben gros i, quan va arribar en Bru, en Cucanat se li plantà al davant tot fent uns crits esfereïdors. En Bru va espantar-se molt i va marxar corrents  com un esperitat.

 

– Ha sigut molt divertit Cucanat. Ara he de marxar cap a casa perquè la mare i el pare m’esperen per sopar – va dir en Tomeu que ja s’havia oblidat de la promesa que havia fet a en Cucanat.

 

Però aquella mateixa nit en Cucanat va presentar-se a casa d’en Tomeu. Va enfilar-se per la paret fins la finestra  i, sense fer soroll, va entrar a l’habitació. En veure en Tomeu tant adormit va  emportar-se’l al cau que tenia al mig del bosc.  

 

Quan en Tomeu va despertar-se dins aquell forat tant fosc, estret i brut va espantar-se molt i va començar a plorar i a xisclar. Tant va cridar que en Bru, que dormia tranquil·lament a la seva casa de branques i fulles, també va despertar-se.   

 

– Qui crida d’aquesta manera? – va pensar en Bru – Segur que en Tomeu ja torna a estar  amb aquella bestiota horrible – I va marxar cap al cau d’en Cucanat per esbrinar què passava.

 

– No et preocupis Tomeu, t’ajudaré a sortir d’aquest forat- va dir en Bru.

 

Però en aquell moment va arribar en Cucanat i, quan va veure a en Bru, va enfadar-se molt.

 

– No t’escaparàs, nen de bosc! –va bramar l’espantacriatures – En Tomeu és el meu amic! Només meu!

  

En Bru va començar a córrer tant ràpid com va poder fins a la part més  fosca del bosc i, com que coneixia molt bé totes les plantes i tots els arbres,  de seguida va trobar un amagatall.  En canvi en Cucanat va quedar enganxat entre les branques d’una vella surera  i fins l’endemà al matí  no va poder alliberar-se.

 

Quan en Bru va veure que en Cucanat ja no l’empaitava va tornar al cau i va ajudar en Tomeu a sortir.

 

– Estàs bé, Tomeu? – va preguntar en Bru

– Molt bé Bru!  Gràcies per ajudar-me. No et diré mai més el monstre dels esbarzers, a partir d’ara et diré només  Bru! – va dir en Tomeu al seu nou amic.



Comentaris tancats a EN CUCANAT I EL MONSTRE DELS ESBARZERS

CONÈIXER ELS PERSONATGES

Quan escrivim un text, sobretot un text llarg o una novel·la, cal que coneguem profundament els personatges. Necessitem saber com són per poder entendre’ls i fer-los vius pel lector, encara que segurament no caldrà que escrivim tot el què sabem d’ells, sinò només aquelles dades que siguin necessaries per la trama.

El fet de no mostrar tota la informació no significa que haguem perdut el temps perquè ens permetrà caracteritzar millor el personatge i reforçar la intriga.

FITXA DE PERSONATGE 

NOM:

EDAT:

COM ES VEU A ELL/A MATEIX/A QUAN ES MIRA EN EL MIRALL:

RELACIÓ AMB ALTRES PERSONES, AMB QUI I COM:

SENTIMENTS VERS ALGUNA PERSONA ESPECIAL:

DESITJOS:

ALGUNA COSA QUE VA MARCAR-LO DURANT LA INFANTESA:

SITUACIONS QUE LI ENCANTEN:

SITUACIONS QUE EL FAN SENTIR TRIST:

OLORS PREFERITS:

QUÈ FA ABANS D’ADORMIR-SE:

UN OBJECTE QUE EL CARACTERITZA:

SOMNIS:

LES SEVES OPINIONS:

QUÈ FA QUAN ES LLEVA:

QUINS RECORDS L’EMOCIONEN:

UNA EXPRESSIÓ QUE EL CARACTERITZI:

UN GEST FREQÜENT:

QUIN LLOC DE LA CASA PREFEREIX:

Evidentment aquesta fitxa pot ampliar-se sense limitacions. Com més bé coneguem el personatge millor podrem representar-lo als lectors i més s’identificaran amb ell.

 



Comentaris tancats a CONÈIXER ELS PERSONATGES

EL GRAN DIA

Després de molts anys frisant perquè succeís aquest matí m’ha arribat el burofax: el senyor temps em rebrà avui en el seu propi domicili. Certament estic nerviós. La meva germana, que el coneix d’altres vegades, m’ha dit que té un carácter complicat i una manera de fer que ningú no comprèn. A voltes es mostra seriós però amable, i a voltes és el dimoni. Sovint es torna inaccesible però de tant en tant també és cordial. Això sí, sempre és obscur i misteriós. Deu ser el handicap dels personatges sobrenaturals. La qüestió és que jo, un mortal d’allò més corrent, tindré l’oportunitat de parlar-hi i que m’escolti. Vull fer-li tantes preguntes… Perquè corre tant quan precisament més content estic? Perquè, en canvi, sembla que es recreï en els pitjors moments? Perquè mai no recula? Perquè no atén a les peticions?

La meva germana m’ha aconsellat que no em deixi entabanar, que sobretot escrigui un llistat de qüestions a tractar i que vigili molt perquè el senyor temps té la mala costum d’accelerar-se quan la pregunta no li convé i al final ni tant sols permetria que la formulés sencera.  Cal que conservi la calma. Ondia! Si ara ja és demà! M’ha tornat a enganyar com a un ase.  

Comentaris tancats a EL GRAN DIA

MANIPULAR LES PARAULES

 

 

La vida de les paraules no s’esgota un cop pronunciades ni escrites. Intentem no estar pendents del significat literal del diccionari. Canviem les paraules  de lloc, fragmentem-les i transformem-les en paraules noves.

Fixeu-vos:

1- Logogrif

Consisteix en recombinar les lletres d’un mot inicial, sense que calgui fer-les servir totes a la vegada. Per exemple, de la paraula BARCELONA podríem començar a escriure BARCA, LONA, CABRA, BALENA, CELARAN, CREA, BALCÓ, BALCONERA.

 2. Centons

Consisteix en crear una composició poètica amb versos ja existents que pren un sentit diferents dels poemes originals d’on ha estat extreta cada línia. La regla d’or és que mai es pot manllevar ni menys d’un vers complet ni dos versos seguits.

Hi ha moltes altres opcions per transformar paraules. Per conèixer-les us aconsello que feu un cop d’ull al llibre Verbalia.com de Màrius Serra.

Una altra possibilitat per jugar amb les paraules consisteix en buidar-les del seu significat literal. Per exemple: Si tenim El tren va aturar-se a l’estació de Sants podem obtindre El tren de la vida mai no s’atura.

Penseu que les paraules no blocs indivisibles sinò que cada mot n’amaga d’altres. Si voleu, podeu comprovar quines paraules s’amaguen en el vostre nom i cognoms.

Exemple: Jordi Soler Pau: peu, posar, rosa etc.

 

Comentaris tancats a MANIPULAR LES PARAULES

DIFERENTES MANERES DE MIRAR

Un noi i una noia joves: És miren amb picardia. Claven la mirada. No desvien els ulls un de l’altre

El senyor/ senyora gran: Mira cap avall i cap a dins, per darrera. No alça la vista en cap moment

L’escriptor/a: Tant mira a la parella jove com a la persona gran. Tots estan asseguts en el mateix vagó del tren. Mira, a més a més, tot allò que els envolta. També distingeix el nas una mica tort de la noia que acaba de baixar del tren. L’escriptor/a ho anota tot, aconsegueix imaginar un conte i, un cop arriba al seu destí, pensa que durant el viatge li ha vingut la inspiració.

Comentaris tancats a DIFERENTES MANERES DE MIRAR

10 CLAVES PARA ESCRIBIR UN LIBRO

Planifica tu libro. Escribir un libro es como construir un edificio: antes de empezar a escribir asegúrate de tener un plano. Piensa bien que quieres contar, cómo vas a organizar la información en capítulos, cómo vas a terminarlo.

No te dejes vencer por la página en blanco. No olvides que todo lo que escribas puede ser después corregido, re-escrito o incluso borrado, así que, simplemente, escribe. Sin prisa, sin presiones, pero con constancia. Recuerda que no se trata de escribir una obra maestra, solo de terminar tu libro.

Lee. La lectura es el oxíggeno del escritor, te inspirará y te motivará. Si estás escribiendo una novela o un poemario, lee novelas y poemas. Si estás escribiendo un libro de no ficción –un ensayo, un libro de auto-ayuda, un recetario…- lee libros parecidos. Leer es el calentamiento de la escritura.

Imponte un horario fijo de escritura. Puede ser dos horas cada tarde, las mañanas del fin de semana, o tres horas el jueves por la noche… No importa. Lo esencial que, una vez decidas tu horario de escritura semanal, lo respetes. Solo alcanzarás la cima de la montaña si caminas aunque sea poco a poco.

 Ten siempre a mano un diccionario. Es la herramienta básica del escritor, tanto para escribir una novela como un libro de no-ficción; en especial el Diccionario de Sinónimos y Antónimos. Te ayudará a expresarte mejor y a no repetirte. Si escribes ficción (novelas, relatos, poesía…) te será también muy útil un Diccionario Ideológico

Busca tu propia voz. No intentes escribir de forma complicada, con frases largas o con un lenguaje complejo. Sé tú mismo/a. Ten en cuenta que el primer propósito del lenguaje es transmitir ideas, por lo que la claridad y la sencillez pueden ser nuestros mejores aliados, especialmente si estás escribiendo tu primer libro. Imagina a tu futuro lector como a un amigo, no como a un juez.

Documéntate a cada paso. Necesitas la precisión, la concreción y la exactitud para que tu libro sea interesante. Esto es así para cualquier tipo de escrito: si eres novelista y tu personaje viaja a Londres busca nombres de calles o lugares concretos de la ciudad. Si habla con un antropólogo, busca los términos que éstos utilizan para expresarse. Y si escribes un libro de no-ficción reunir datos es un paso esencial para que éste resulte útil a tus lectores.

Busca opiniones externas. Pásale tu libro a amigos, a conocidos o –mejor aún- a personas que creas que reúnen las características de tus futuros lectores. Pídeles su opinión de forma muy concreta: qué les ha gustado más de tu libro y qué menos; si en algún momento se han aburrido o si hay algo que no se entiende bien. No te pongas a la defensiva e intentes convencerles de que tu libro es muy bueno: acepta sus opiniones y tómalas en cuenta a la hora de revisar.

Revisa lo escrito. Relee lo que vayas escribiendo y ve haciendo los cambios que creas oportunos. Cuando termines el libro, déjalo reposar unos días y después vuelve a leerlo con nuevos ojos. No temas reorganizar los capítulos, alterar frases o expresiones o incluso recortar trozos enteros. Las palabras son tu material de trabajo, moldéalas como necesites     

No olvides que a escribir se aprende escribiendo. Nadie nace escritor. El primer libro siempre cuesta más y puede que el resultado no nos satisfaga al 100%… No importa, tómatelo como una práctica: el próximo saldrá mejor. Escribir es como cualquier otra actividad en la vida, cuanto más la practicamos, mejores son los resultados.

Cortesia de
Diana Morales
Coordinadora de los talleres literarios de Portaldelescritor
 

 

 

 

Comentaris tancats a 10 CLAVES PARA ESCRIBIR UN LIBRO

Convé erradicar l’imatge romàntica de l’escriptor

 

1- Proveu de trobar associacions entre un paraigües i una escopeta. Expliqueu la relació pas a pas fins que ambdós objectes es confonguin en el text.

2- Sortiu de casa aviat, preferiblement un dissabte pel matí, moment en què les ciutats adquireixen un aire especial. Observeu a les persones que trobeu pel carrer. Imagineu cap on poden dirigir-se, què deu succeir dins dels edificis que veieu etc. Seleccioneu alguna d’aquestes observacions (podeu portar una llibreta per prendre notes) i aprofundiu-hi. Escriviu-la.  

Comentaris tancats a Convé erradicar l’imatge romàntica de l’escriptor

Deixeu-vos anar

    

Escriviu una història a raig, sense posar atenció a la forma sinò al contingut. Escriviu-la en mitja hora, no més. Un cop enllestida, conserveu l’esborrany i afegiu-lo a la carpeta de material de treball. Segur que en una altra ocasió us serà útil.

 

 

Comentaris tancats a Deixeu-vos anar

NANOREPTES PUBLICATS A RELATSENCATALA.CAT

  
 
Cuando despertó,
el dinosaurio todavía estaba allí.
Augusto Monterrosso

—o0o—


El Nanorepte és una iniciativa proposada per l’ Alícia Gataxica que ens ha captivat a tots.

Consisteix en escriure una breu història o relat amb només vint paraules (o menys), seguint una mica l’exemple d’escriptors com Augusto Monterrosso que amb set paraules va escriure el conte "El dinosaurio".

Les propostes del Nanorepte es fan al Fòrum i són convocades pel guanyador del nano anterior.

Proposeu:
– Tema genèric.
– Termini de temps per a participar (24h aprox.)
– 1 nano per persona.

Acabat el termini comencen les votacions. Poden votar els relataires (autors o lectors) que hi han participat. 3 Vots, els 3 nanos que més agradin.

NANOREPTES PARTICIPANTS:  
Rebaixes
Odiava llençar els diners cada any. Per això comprava la loteria de Nadal durant les rebaixes.
Qüestió d’espai
Va acaparar tants objectes promocionals que la casa li quedà petita. Llavors va apoderar-se del caixer automàtic.
Retrobament
L’adolescent anyorava la quotidianitat però va ensopegar amb els pares a casa. La crisi li havia retornat la família!
 Un pròposit pel nou any  
Cercar la perfecció absoluta.
Cercar la felicitat plena.
Continuar sense trobar-les.
Enxampada infraganti 
En sentir girar la clau, va tirar pel dret. Cop de destral al catorzè amant i d’excusa, un robatori.
Marcant panxeta
Felicitats! Nen o nena?
No estic embarassada. Són gasos.
Un personatge de la seva època
Amics desapareguts, família inexistent, pèrdua de llinatge…Davant d’aquest panorama, la bell dorment se’n tornà al llit, per sempre.

Comentaris tancats a NANOREPTES PUBLICATS A RELATSENCATALA.CAT